dijous, 27 de desembre del 2007

NO al racisme!!!


Així d' entrada, jo ara opinaré sobre el fet que va passar no fa gaire en un tren de Barcelona, en el qual viatjava una adolescent equatoriana que va ser colpelada per un home espanyol, mentre hi havia un altre home que observava, que no va ser capaç d' intervenir per evitar els cops. Des del moment en què es van publicar les imatges del fet, aquest jove que observava no para de rebre insults i amenaces d'alguns veïns per no haver actuat en defensa de la víctima en els moments en què rebia els cops. Però l' home afirma que, per altra banda, no va fer res, perquè hi havia més gent que mirava i tampoc van actuar.

A continuació, donaré una breu opinió sobre el que hagués fet jo si m'hagués trobat en un cas com aquest .
Per començar, jo penso que si em trobés en un cas com aquest , hagués actuat com aquest jove però un pèl més discret perquè després no voldria sentir-me rebutjat i intimidat pel que diria la gent quan sortíssin les imatges al públic. D' altra banda, tampoc hagués fet res perquè l' agressor hagués pogut implicar-me en el fet. El mínim que hagués fet seria trucar a la policía, encara que seria com a últim remei, i tot això, si el cas hagués arribat a condicions extremes.
Pel que fa al fet en general, penso que és un cas on és difícil actuar, i en el cas de fer-ho, s' ha d' anar amb molta precaució, perquè segons s' emet pels mitjans de comunicació, l' agressor anava begut.

diumenge, 4 de novembre del 2007

descripció dels sons i els sorolls

Avui, m'he assegut al banc de la meva terrassa. Amb els ulls tancats, he escoltat sons, sorolls i fins i tot xiuxiuejos. Ara us descriuré tot el que he sentit l'estona que he estat amb els ulls tancats, sobre el banc de fusta de color marró, com un tronc d'arbre:

-Sentia els ocells, com cantaven (Xiu-Xiu). Quan venia un i de cop i volta, d'un cop d'ala se n' anava, semblava que digués: adéu!.

-Sentia com els paletes dels veïns, treballaven el ciment amb les pales (Xìp-Xap). Deurien estar rostits ja els paletes, amb el sol que feia...

-Sentia, a molts metres més enllà, els trets dels caçadors quan disparaven als porcs senglars que es trobaven pel camí. Amb la caça, se'm puja la mosca al nas, perquè ho trobo injust que matin als animals indefensos,,,

-Sentia les branques dels arbres com es trencaven i cruixien, degut al vent que venia de tramontana.

-Sentia la meva gossa córrer pel meu voltant dient que a la primavera la sang s'altera, però potser ella no s'ha adonat que encara estem a la tardor.

-I per últim, sentia com la meva panxa feia: Raughh! i jo m'ho vaig prendre com un: para d'escoltar i sentir i vés a la cuina que estàs mort de gana! i així ho vaig fer.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

En Borja i jo


Nom originari d’Aragó. Vol dir: cabanya.L’origen de la famosa família dels Borgia, el vam trobar a la família valenciana del segle XIII.
Persona intel·ligent, caracteritzada pel seu constant bon humor i el seu gust per la conversació. En el terreny amorós, és ardent, com una flama gegant, i apassionat, a la mateixa vegada que

Nom originari d’Aragó. Vol dir: cabanya.L’origen de la famosa família dels Borgia, el vam trobar a la família valenciana del segle XIII.
Persona intel·ligent, caracteritzada pel seu constant bon humor i el seu gust per la conversació. En el terreny amorós, és ardent, com una flama gegant, i apassionat, a la mateixa vegada que gelós i possessiu, més que quan li treus el seu xumet a un bebè.
Psicològicament, tinc molt bon humor. I … Una mica… ¡bastant tossut!
Els meus ulls és el que més destaca, com un punt negre en una paret blanca. Però… Tinc una dent trencada.