El sentiment de -LA POR-.

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatría, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que es solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants. La por era l'extrem contrari dels elements fantasmagòrics benèfics: negrets, fades; semblant per tant a les bruixes.

La por afecta al cos, que pateix un augment de l'adrenalina que modifica la seva conducta habitual (per exemple pot disprara l'agressivitat com a mecanisme de defensa). Els ulls s'obren i les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill mentre que el rostre mostra signes de patiment o concentració. Augmenta el ritme cardíac i els músculs reben més oxigen per si han de moure's de pressa (la fugida és la reacció instintiva davant l'amenaça).

L'OMBRA DEL VENT. La crítica.

Autor: Carlos Ruiz Zafón.

Any de publicació del llibre: 2001.

Premis: Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) va obtenir el 1993 el Premi Edebé amb la seva primera novel·la El príncipe de la niebla. Més tard, va publicar les novel·les El palacio de la medianoche, Las luces de septiembre i Marina. Les seves obres s’han editat en nou idiomes i, fins avui, ha venut més de 250.000 exemplars. Amb la publicació de L’ombra del vent va quedar finalista al Premi Fernando Lara de Novel·la 2001 i al Premi Llibreter 2002. Actualment resideix a Los Ángeles, on escriu guions de cinema i una nova novel·la. Col·labora habitualment a les pàgines dels diaris d’informació general La Vanguardia i El País.

Resum: Daniel Sempere, el protagonista de L’ombra del vent, té deu anys quan el seu pare el porta a un indret misteriós amagat al cor de la Ciutat Vella: el Cementiri dels llibres oblidats. Als espais d’aquell laberint, el noi troba un llibre maleït escrit per un desconegut Julià Càrax: L’ombra del vent. En Daniel no pot resistir la temptació d’apoderar-se del llibre. A partir d’aquest moment, la vida del noi comença a canviar. El jove, que viu amb el seu pare a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, queda fascinat per la història de Julià Càrax, que l’atrapa irremeiablement. La lectura de L’ombra del vent suposa el principi d’un viatge impressionant a través del qual el protagonista entra en contacte amb el passat: secrets perillosos, intrigues familiars, amors platònics... Al final del llibre, en Daniel haurà de trobar el camí de la seva vida.

Personatges: Clara, Adrià Neri, Monsieur Roquefort, Claudette, Isaac, Xavier Fumero, Tomàs Aguilar, Gustau Barceló, Daniel Sempere.

El ritme de la narració és lenta, ja que l’autor descriu el que passa a cada moment, i potser, en nou pàgines, explica el què ha passat en cinc minuts.

La narració està situada a la meitat del segle XX. Està ambientat en Barcelona, explica amb moltíssima exactitud Barcelona, fins hi tot podries anar a Barcelona, i comprovar si és cert el que diu.

Opinió personal: Aquest llibre, si t’agrada la intriga, llegeix-te’l. Com més llegeixes, més et cautiven les seves pàgines. Aquest autor és el meu preferit, tot i que tinc preferència per llegir les seves obres en castellà. És un d’aquests llibres que quan te l’acabes, te’l tornes a llegir, fins que et sàpigues tots i cada un dels detalls del llibre.

Les deu coses que s'han de fer per...anar a fer snow!

1. Buscar el transport adient per anar el més comode i ràpid possible. I si pot ser, que sigui econòmic.
2. Agafar tot el que necessitis, depèn quants dies t'hi quedis, agafaras més o menys equipatge.
3. Un cop allà, anar al petit estable on es lloga el material (en cas que no el portessis tu). Alquilar les botes, el casc, la taula i les ulleres.
4. Quant ja estas preparat, vas a demanar hora(si vols anar am monitor).
5. Vas a comprar el forfet (tiket necessari per entrar a les pistes).
6. A l'hora que has quedat amb el monitor, presentar-te al lloc on has quedat. Si vas per lliure, numés cal que obrin les pistes.
7. Quan ja ets a la pista, seguir les indicacions del monitor pas per pas. Si no en tens anar a la pista que vulguis.
8. Per desplaçar-te de pista en pista, no es pot fer tot baixant...per tant s'han d'agafar una sèrie de transport segons on vagis. Pots agafar la cinta curta (cinta en moviment continu que serveix per pujar un troç curt). O la cinta llarga (el mateix però una mica més llarg el trajecte). El telearrastre (pal agafat a una corda k el k et fa es portar-te mol amunt). O el telecadira (cadire en continu moviment k t'hi has de sentar i que et portin).
9. Quan has acabat, anar a tornar tot el material a on l'havies agafat.
10. Trobar-te amb els del grup que anaves amb autocar o amb cotxe, i finalment, marxar.

snow.snow.snow.snow.snow.SNOW!

Què és l'snowboard?
S'enten per planxa de neu o snowboard una planxa utilitzada per a practicar el descens sobre la neu (surf de neu) amb la peculiaritat que els dos peus van subjectats a la mateixa fusta i de manera lateral.

Esquiada 2oo8...PERFECTE!!

Em va agradar molt l'esquiada ja que l'any passat no hi vaig poder anar. Va ser el primer dia que m'en vaig anar de ''la baby'' que és la pista on es comença a aprendre; i vaig anar per una verda. Al final alguns vam passar d'anar amb el professor perquè ens explicava coses que ja sabiem. També em va agradar molt anar amb el tele-arrastre, però la llàstima va ser que no vam poder anar al tele-silla.

Aquestes sortides es tindrien que repetir més habitualment, ja que els alumnes ens ho passem molt bé. I si hi penseu els profes també sortiu guanyant, perque al dia següent arribem al cole rebentats, axi que no ens podem queixar ni revoltar a la classe, ni fer escàndol etc... I que no només siguin d'un dia, que fagin 3 o 4 dies d'esquiada.

aleee k vagi béé!!!! ;)

NO al racisme!!!

Així d' entrada, jo ara opinaré sobre el fet que va passar no fa gaire en un tren de Barcelona, en el qual viatjava una adolescent equatoriana que va ser colpelada per un home espanyol, mentre hi havia un altre home que observava, que no va ser capaç d' intervenir per evitar els cops. Des del moment en què es van publicar les imatges del fet, aquest jove que observava no para de rebre insults i amenaces d'alguns veïns per no haver actuat en defensa de la víctima en els moments en què rebia els cops. Però l' home afirma que, per altra banda, no va fer res, perquè hi havia més gent que mirava i tampoc van actuar.

A continuació, donaré una breu opinió sobre el que hagués fet jo si m'hagués trobat en un cas com aquest .
Per començar, jo penso que si em trobés en un cas com aquest , hagués actuat com aquest jove però un pèl més discret perquè després no voldria sentir-me rebutjat i intimidat pel que diria la gent quan sortíssin les imatges al públic. D' altra banda, tampoc hagués fet res perquè l' agressor hagués pogut implicar-me en el fet. El mínim que hagués fet seria trucar a la policía, encara que seria com a últim remei, i tot això, si el cas hagués arribat a condicions extremes.
Pel que fa al fet en general, penso que és un cas on és difícil actuar, i en el cas de fer-ho, s' ha d' anar amb molta precaució, perquè segons s' emet pels mitjans de comunicació, l' agressor anava begut.

descripció dels sons i els sorolls

Avui, m'he assegut al banc de la meva terrassa. Amb els ulls tancats, he escoltat sons, sorolls i fins i tot xiuxiuejos. Ara us descriuré tot el que he sentit l'estona que he estat amb els ulls tancats, sobre el banc de fusta de color marró, com un tronc d'arbre:

-Sentia els ocells, com cantaven (Xiu-Xiu). Quan venia un i de cop i volta, d'un cop d'ala se n' anava, semblava que digués: adéu!.

-Sentia com els paletes dels veïns, treballaven el ciment amb les pales (Xìp-Xap). Deurien estar rostits ja els paletes, amb el sol que feia...

-Sentia, a molts metres més enllà, els trets dels caçadors quan disparaven als porcs senglars que es trobaven pel camí. Amb la caça, se'm puja la mosca al nas, perquè ho trobo injust que matin als animals indefensos,,,

-Sentia les branques dels arbres com es trencaven i cruixien, degut al vent que venia de tramontana.

-Sentia la meva gossa córrer pel meu voltant dient que a la primavera la sang s'altera, però potser ella no s'ha adonat que encara estem a la tardor.

-I per últim, sentia com la meva panxa feia: Raughh! i jo m'ho vaig prendre com un: para d'escoltar i sentir i vés a la cuina que estàs mort de gana! i així ho vaig fer.

En Borja i jo

Nom originari d’Aragó. Vol dir: cabanya.L’origen de la famosa família dels Borgia, el vam trobar a la família valenciana del segle XIII.
Persona intel·ligent, caracteritzada pel seu constant bon humor i el seu gust per la conversació. En el terreny amorós, és ardent, com una flama gegant, i apassionat, a la mateixa vegada que

Nom originari d’Aragó. Vol dir: cabanya.L’origen de la famosa família dels Borgia, el vam trobar a la família valenciana del segle XIII.
Persona intel·ligent, caracteritzada pel seu constant bon humor i el seu gust per la conversació. En el terreny amorós, és ardent, com una flama gegant, i apassionat, a la mateixa vegada que gelós i possessiu, més que quan li treus el seu xumet a un bebè.
Psicològicament, tinc molt bon humor. I … Una mica… ¡bastant tossut!
Els meus ulls és el que més destaca, com un punt negre en una paret blanca. Però… Tinc una dent trencada.